El toro

Artista: Lorenzo Quinn

Títol: «El toro»

Tècnica: bronze

Edició: 9 exemplars

Mesures: 120 x 40 x 40 cm

________________________

Lorenzo és un poeta visual que fa servir l’escultura per transmetre les seves idees sobre conceptes que, de vegades, són difícils d’argumentar. Sovint recorre a representacions amb mans per transmetre aquests conceptes.

En aquesta obra, l’artista ha col·locat dues mans en una posició escollida prèviament. La llum incorporada que porta l’escultura incideix sobre aquestes mans i projecta l’ombra del cap d’un toro. Una cosa semblant a les ombres xineses.

Moltes vegades, les obres de Lorenzo van acompanyades d’un text escrit pel mateix artista que completa l’obra i explica quina va ser la seva font d’inspiració. No obstant això, en aquesta ocasió el text escollit és un poema de Federico García Lorca.

TEXT ESCOLLIT PER LORENZO QUINN:

EL TORO

A les cinc de la tarda.
Eren les cinc al punt de la tarda.
Un nen va portar el blanc llençol
a les cinc de la tarda
Una senalla de calç ja previnguda
a les cinc de la tarda.
La resta era la mort i només mort
a les cinc de la tarda.

El vent es va emportar els cotons
a les cinc de la tarda.
I l’òxid va sembrar vidre i níquel
a les cinc de la tarda.
Ja lluiten el colom i el lleopard
a les cinc de la tarda.
I una cuixa amb una banya desolada
a les cinc de la tarda.
Les campanes d’arsènic i el fum
a les cinc de la tarda.
A les cantonades grups de silenci
a les cinc de la tarda.
I el toro només cor a dalt!
a les cinc de la tarda.
Quan la suor de neu va anar arribant
a les cinc de la tarda,
Quan la plaça es va cobrir de iode
a les cinc de la tarda,
La mort va posar ous a la ferida
a les cinc de la tarda.
A les cinc de la tarda.
A les cinc en punt de la tarda.
Un taüt amb rodes és el llit
a les cinc de la tarda.
Ossos i flautes sonen a la seva oïda
a les cinc de la tarda.

El toro ja mugia pel front
a les cinc de la tarda.
La cambra s’irisava d’agonia
a les cinc de la tarda.
De lluny ja ve la gangrena
a les cinc de la tarda.

Trompa de lliri per les verdes engonals
a les cinc de la tarda
Les ferides cremaven com a sols
a les cinc de la tarda.
i la gentada trencava les finestres
a les cinc de la tarda.
A les cinc de la tarda.
Ai què terribles cinc de la tarda!
Eren les cinc a tots els rellotges!
Eren les cinc a l’ombra de la tarda!

Federico García Lorca
“LA COGIDA I LA MORT”
Plor per Ignacio Sánchez Mejias

Reservar