Renaixement

Artista: Josep Maria Subirachs

Títol: «Renaixement»

Any: 1976

Tècnica: marbre travertí i fusta policromada

Edició: peça única

Mesures: 39 x 91 x 12 cm

________________________

Subirachs és un artista molt meticulós amb els materials que utilitza en cadascuna de les seves creacions. Una altra faceta molt comuna en aquest artista és lús de diversos materials en una mateixa obra.

En aquesta ocasió, per a aquesta obra, ha escollit el marbre travertí i la fusta. Dos dels materials més utilitzats en el període renaixentista. A l’esquerra trobem el marbre travertí i a la dreta la fusta policromada. A aquest tipus d’obres que barregen escultura amb pintura, Subirachs les va anomenar picto-escultures.

Una altra de les característiques d’una bona part de les escultures de Subirachs és l’ús del negatiu-positiu. A la part pètria (esquerra) de l’escultura trobem 3 motius en negatiu que provoquen un efecte òptic d’engany a l’ull humà, i semblen ser positius. Aquest engany és molt habitual en Subirachs.

Si llegim la picto-escultura d’esquerra a dreta, en primer lloc trobem allò que podria ser una lluna creixent. Aquesta lluna representa la llum, el creixement i la regeneració, que són conceptes associats al Renaixement, que va ser una etapa d’obertura mental, de renovació de les antigues idees per donar pas a una nova manera d’entendre la vida i, per descomptat, l’Art. El període renaixentista també es caracteritza per trencar les tradicions teocentristes medievals -en què tot girava al voltant de la figura de Déu- i exaltar íntegrament les qualitats pròpies de la naturalesa humana, pretenent descobrir l’home i donar un sentit racional a la vida prenent com a mestres els clàssics grecs i llatins, les obres dels quals van ser redescobertes i estudiades. Aquesta nova manera d’entendre la vida, situant la figura de l’home com a centre de totes les facetes de la societat (antropocentrisme), es va anomenar Humanisme. Aquest canvi de mentalitat va donar pas a l’anomenada Edat Moderna.

A l’obra de Subirachs Renaixement, la lluna creixent a mesura que va pujant es converteix en mig rostre humà en negatiu, per acabar deixant veure la totalitat del rostre, simbolitzant aquest ascens de l’humanisme en aquest període lluminós de la història, la ciència i l’art.

Tota aquesta progressió ascendent és subratllada per una línia ascendent que uneix els tres estats d’ascensió. Si seguim aquesta línia, arribem a la dreta de l’escultura, a la part de fusta pintada. Hi veiem la representació d’una de les obres cimera del Cinquecento renaixentista, malgrat la seva austeritat i modest tamany. Es tracta del Templet de Sant Pietro in Montorio a Roma. Obra de l’arquitecte Bramante, va ser erigit cap a 1502-1510 en un dels patis del convent franciscà de Sant Pere a Roma, actual Acadèmia d’Espanya a Roma.

L’encàrrec de la construcció va anar a càrrec dels Reis Catòlics al mateix lloc on, segons la tradició, Sant Pere va patir martiri. Aquesta obra es considera el manifest de l’arquitectura del classicisme renaixentista, atesa la seva puresa de línies i austeritat decorativa.

El templet va ser realitzat en granit, marbre i travertí. Per això Subirachs va escollís el travertí per a aquesta escultura. L’arquitecte que va dur a terme el plantejament i la construcció del templet va ser Bramante.
Bramante va ser un arquitecte i pintor italià que va introduir l’estil del Quattrocento (primer Renaixement) a Milà i el Cinquecento (segon Renaixement) a Roma.

A més del templet, un dels èxits més importants de Bramante va ser el plantejament de la Basílica de Sant Pere del Vaticà. Podríem dir que Bramante va posar en pràctica els seus coneixements en la construcció de la cúpula del templet per després poder projectar amb solvència la gran cúpula del Vaticà.

A l’obra Renaixement, Subirachs rendeix el seu particular homenatge al gran geni de l’arquitectura que va ser Bramante. De fet, Subirachs, en moltes de les seves obres rendeix tribut als grans mestres i genis de la història.